En moments de crisi la proximitat és clau

En molt pocs mesos, el coronavirus ha canviat la nostra realitat i encara no sabem quines seran les conseqüències futures de la pandèmia de la COVID19 sobre diferents facetes de la nostra vida, sobretot en àmbits de presa de decisions polítiques com l’educació, el benestar social, cultura i festes…
Sembla clar, i n’hem tingut un exemple a casa nostra, que en moments de crisi molts governs aposten per la restricció de llibertats. De fet, entre les mesures que s’han pres al llarg de l’Estat de l’Alarma hem patit restriccions en la llibertat de reunió, de manifestació i de circulació i mobilitat, sota l’argument d’evitar nous contagis.
Però ara que sembla que torna a la normalitat o la coneguda “nueva normalidad” i ja no estem en situació excepcional, seguirà l’estat apropiant-se dels drets o ens seran retornats als ciutadans? Se seguiran aplicant decisions centralitzades i uniformes iguals per a tots els ciutadans i tots els territoris?
L’experiència en govern i comunicació local em permet afirmar que els governs propers són els que coneixen les realitats personals i posen cara als problemes de forma més adient. No és eficient que governs a mil quilòmetres de distància, preguin mesures i decisions per a problemàtiques reals i presents als municipis, que trepitgen cada dia el territori i coneixen les problemàtiques de les persones a fons.
Els municipis tenen mecanismes eficaços per adoptar les mesures necessàries, i en molts cops s’estableix una cultura més democràtica i cívica en aquest rang més proper. Aquest nivell ens permet gestionar les mostres de solidaritat i la divisió política no és tant habitual com al Parlament o al Congrés.

La política de proximitat, participativa i de consens pot ser una resposta àgil i eficient per a situacions de crisi com les que hem viscut.